• L’establiment venedor respon dels defectes –manques de conformitat– dels productes nous durant els 2 anys posteriors a la compra o a la data de lliurament (és el que s’anomena garantia legal).
  • En el cas de productes de segona mà, podeu pactar amb la persona venedora un termini de garantia més curt, però sempre serà, com a mínim, d’1 any des de la data de lliurament.
  • Els defectes que apareguin durant els 6 primers mesos (tant en productes nous com de segona mà), s’entén que són d’origen –és a dir, que ja existien en el moment del lliurament–, excepte que l’empresari pugui demostrar que el defecte ha estat provocat per un mal ús.
  • En aquest cas, teniu dret a triar entre la reparació del producte o la substitució per un de nou, excepte que una d’aquestes opcions:
    • resulti desproporcionada (és a dir, que generi al venedor unes despeses poc raonables comparades amb l’altra opció).
    • sigui impossible de complir.
  • La reparació dels productes en garantia ha de ser completament gratuïta i s’ha de fer en un termini raonable i sense inconvenients per al consumidor (mentre duri la reparació, se suspèn el còmput del termini de dos anys).
  • La reparació té una garantia de 6 mesos.
  • En el cas de la substitució, no s’inicia un nou termini de garantia, sinó que es torna a activar el còmput del termini pendent de la garantia del producte original.
  • Si la reparació o la substitució no resolen el problema, podeu optar per la devolució del producte i el reton dels diners o, si el defecte no té gaire importància, quedar-vos-el amb una rebaixa del preu que vau pagar inicialment.
  • A partir dels 6 mesos des de la compra –i fins als 2 anys –, l’empresa pot demanar que proveu que el defecte era d’origen i que no es deu a un mal ús o, simplement, al pas del temps. En aquets cas, sovint cal fer un peritatge del producte.
  • A banda de la garantia legal, els establiments us poden oferir una garantia comercial que n’ampliï la cobertura.

 

Si compro uns mobles i la persona venedora em diu que me’ls portarà a casa i me’ls muntarà, què passa si es trenquen al cap d’uns quants dies perquè estaven mal muntats?

En cas que juntament amb el preu de venda estigui inclosa la instal·lació, i que aquesta circumstància consti en la factura de compra dels mobles, cal entendre que el bé no és conforme si s’ha trencat a causa d’una instal·lació deficient feta per la persona venedora, i és aquesta qui n’ha de respondre.

 

La persona consumidora ha d’informar la persona venedora de la manca de conformitat del producte que ha comprat en el termini més curt possible que, com a màxim, és de dos mesos. Què significa, això?

Es tracta d’una obligació que la llei imposa a la persona consumidora per tal de facilitar a la persona venedora la planificació i el sanejament de les manques de conformitat.

A més, s’exigeix amb la finalitat de donar seguretat al tràfic jurídic i per evitar que, amb el pas del temps, el defecte empitjori.

La persona consumidora que no compleixi aquesta obligació pot arribar a perdre el dret de reparació o substitució. Amb tot, és la persona venedora qui ha de provar que la persona consumidora coneixia el defecte i que no l’hi havia comunicat.

 

En cas que l’opció sigui canviar o retornar l’aparell, em poden exigir l’embalatge original?

La llei reconeix el dret de la persona consumidora a optar entre la reparació o la substitució quan hi hagi una manca de conformitat del bé, excepte quan una d’aquestes opcions sigui impossible o desproporcionada, circumstàncies que es refereixen al bé en si i no a l‘embalatge.

No es pot supeditar el canvi del bé al fet que la persona consumidora n’hagi conservat l’embalatge.

Amb tot, hi ha determinats productes en què l’embalatge és un accessori del bé (p. ex. en un CD); en aquests casos, és raonable que la persona consumidora hagi de retornar el bé dins d’un embalatge adequat.

Només en el cas d’una garantia comercial, i si així ho estableixen les condicions, es pot exigir l’embalatge d’un producte per fer-ne el canvi.

 

Davant de la manca de conformitat originària d’un bé en relació amb el contracte, si la persona consumidora vol que li canviïn el bé, la persona venedora pot obligar la persona compradora a deixar el producte a la botiga per tal d’enviar-lo al Servei d’Assistència Tècnica (SAT) i poder comprovar si el defecte és esmenable, o l’ha de substituir per un altre si així ho vol la persona consumidora?

La llei estableix el dret d’opció de la persona consumidora, que optarà entre la reparació o substitució del bé, excepte que una d’aquestes opcions sigui impossible o desproporcionada.

Encara que la persona venedora ha de respectar l’opció de la persona compradora, sembla raonable que, en determinats casos, vulgui comprovar a través dels serveis tècnics si la substitució és desproporcionada.

En aquest cas és clar que l’examen per part dels serveis d’assistència tècnica no ha de tenir cap cost per a la persona consumidora i s'ha de fer amb els mínims inconvenients per al consumidor i en un termini de temps molt breu.

 

Què vol dir la llei quan parla de béns no fungibles?

L’actual llei estableix que “la persona consumidora no podrà exigir la substitució en el cas de béns no fungibles...”.

D’acord amb el sentit de la llei, els béns no fungibles són aquells que, com els béns de segona mà, no es poden intercanviar per cap altre, ja que són únics en la seva espècie i no n’hi ha cap altre d’idèntic. És el cas, per exemple, d’antiguitats, béns fets a mida, obres d’art...

 

Els aliments, la roba i el calçat estan inclosos en la llei?

La llei és aplicable a aquests tipus de béns en la mesura que ho permeti la seva naturalesa.

En aquests casos, és la naturalesa del bé la que modularà l’aplicació de la llei.

El sentit comú també és l’eina que ens ajudarà en aquests casos. Per exemple: sabem que si comprem un producte alimentari amb data de caducitat, no podem reclamar perquè el producte està fet malbé un cop ha passat aquesta data de caducitat, malgrat que encara estiguem dins dels dos anys que estableix la nova llei per al·legar manques de conformitat.

 

Els distribuïdors tenen les mateixes obligacions amb les persones venedores que les que té la persona venedora amb els consumidors?

La llei no afecta las relacions comercials entre la “persona venedora” i els seus proveïdors. I es limita a dir que qui hagi respost davant de la persona consumidora disposarà d’un any per repetir aquesta responsabilitat davant del responsable de la manca de conformitat.

Per tant, el que prevaldrà en aquest cas són les obligacions contractuals que hagin assumit la persona venedora i la persona proveïdora.

 

Vaig comprar un televisor fa dos mesos. No em funcionava bé i el vaig portar a reparar. Han trigat un mes a tornar-me’l. He perdut un mes dels dos anys de garantia?

No. El temps que passa des que vau deixar el televisor a reparar fins que us el van lliurar reparat interromp el còmput dels dos anys que teniu per reclamar una manca de conformitat del bé adquirit. A partir del moment que us tornin el televisor reparat comença a comptar de nou el termini que resta dels dos anys.

 

Què vol dir quan, en parlar de la reparació o la substitució del bé, diem que la persona consumidora només pot optar per una d’aquestes dues opcions si no és impossible o desproporcionada en relació amb l'altra?

Hem d'entendre que és desproporcionada “tota forma de sanejament que imposi al venedor despeses que, en comparació amb l’altra forma de sanejament, no siguin raonables, tenint en compte el valor que tindria el bé si no hi hagués falta de conformitat, la rellevància de la manca de conformitat i si l'altra forma de sanejament es pogués realitzar sense més inconvenients per a la persona consumidora.”

Així doncs, establir que una de les dues opcions previstes és desproporcionada respecte de l’altra dependrà de cada cas concret, i no només del tipus de producte, sinó de la seva naturalesa, de l’estat en què es troba, de les característiques que tingui…

La llei assumeix que la persona venedora pot tenir despeses en qualsevol dels dos casos de reparació o substitució i que les ha d'assumir, però les despeses d'una opció no poden ser molt més elevades que les de l'altra.

Com a impossible hem d'entendre que no hi ha possibilitat d’escollir una de les dues opcions (p. ex: el consumidor sol·licita la substitució d’un bé de les mateixes característiques que ja no es fabrica i que ja no es troba al mercat, o en vol la reparació quan és materialment impossible, ja que, encara que es fes, el bé no quedaria en bones condicions d’ús).

Data d'actualització:  23.01.2018