Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Inici > Seguretat dels productes
Agència Catalana del consum - www.gencat.cat

Seguretat dels productes

Imatge de navegaci Legislació | Preguntes

 

Informació general (actualitzada a 20.11.2017)

1. Introducció
2. Què s’entén per bé o servei segur?
3. A quin tipus de producte s’aplica el Reial decret 1801/2003?
4. Avaluació de la seguretat
5. Quan es presumeix que un producte és insegur?
6. Qui és productor?
7. Deures dels productors
8. Qui és distribuïdor?
9. Deures dels distribuïdors
10. Deures comuns de productors i distribuïdors
11. Mesures correctores dels productors i distribuïdors
12. Què és la xarxa d’alerta?
13. Quines són les mesures que l’Agència Catalana del Consum ha d’adoptar per a protegir la seguretat i salut de les persones consumidores i usuàries?

 

1. Introducció
Una de les preocupacions més grans de les persones consumidores és que els productes que puguin adquirir en el mercat siguin segurs.

La Unió Europea, conscient de la importància de la prevenció en matèria de seguretat dels productes, va dictar la Directiva 2001/95/CE Enllaç extern, que s’ha transposat a l’Estat espanyol mitjançant el Reial decret 1801/2003 Enllaç extern, de 26 de desembre, sobre seguretat general dels productes. L’objectiu del decret és donar fe de la seguretat dels productes posats al mercat.

La Directiva imposa que a tots els estats membres hi hagi autoritats competents per a exercir potestats que garanteixin la salut i la seguretat de les persones i que adoptin les mesures adequades. A la vegada, estableix mecanismes de coordinació entre els diferents estats de la Unió Europea.

Anar a inici de pgina

 

2. Què s'entén per bé o servei segur?
La Llei 22/2010 de 20 de juliol del Codi de consum de Catalunya defineix com bé o servei segur aquell que en condicions d’utilització normal o raonablement previsibles, incloses les condicions de durada i, si escau, de posada en servei, d’instal·lació i de manteniment, no presenta cap risc o només riscos mínims compatibles amb el bé o servei considerats acceptables dins del respecte a un nivell elevat de protecció de la salut, la seguretat i els interessos econòmics.

Per a considerar un producte segur es tenen en compte els elements següents:

  • Les característiques del producte, en particular la composició i l’envàs.
  • L’efecte que pot tenir sobre altres productes, quan raonablement es pugui preveure la utilització del primer juntament amb els segons.
  • La informació que acompanya el producte, en particular l’etiquetatge, les instruccions d’ús, els possibles avisos, les instruccions de muntatge i, si escau, la instal·lació i el manteniment.
  • La presentació i publicitat del producte.
  • La categoria de persona consumidora a la qual va dirigit, en particular persones grans i infants.
Elements que cal tenir en compte per a esbrinar si un producte és segur:
  • La llei parla de productes que s’utilitzen de manera normal o raonablement previsible. És a dir, que no es pot garantir que un producte sigui segur si no s’utilitza amb la finalitat per a la qual es va fabricar.
  • No només ha de ser segur el producte en si, sinó que també ho ha de ser la posada en servei, la instal·lació o el manteniment que se’n faci.
  • La informació que es proporciona a la persona consumidora ha de ser correcta i suficient (etiquetatge i instruccions d’ús).
  • Fer cas de la categoria de persona consumidora a la qual pertany el producte. Si va adreçat a col·lectius especialment protegits, s’han de fer uns advertiments especials. 

Anar a inici de pgina

 

3. A quin tipus de producte s'aplica el Reial Decret 1801/2003?

  • Als productes nous
  • Als productes de segona mà
  • Als productes utilitzats en el marc de la prestació d’un servei (p. ex.: l’assecador de mà en un hotel).
S’exceptuen: els venuts com a antiguitats, que es poden reparar o recompondre abans de ser utilitzats.

Anar a inici de pgina

 

4. Avaluació de la seguretat
Es considera que un producte és segur quan:

  • S’ha fabricat d’acord amb tota la normativa d’obligat compliment a Espanya sobre els requisits de seguretat i salut. 
  • Compleix les normes contingudes en les disposicions resultants de la transposició d’una norma europea harmonitzada. 
  • En cas que aquestes normes no existeixin o quan tots els riscos no quedin coberts, els fabricants tenen en compte: 
    • Les normes tècniques nacionals que siguin transposició de normes europees no harmonitzades.
    • Les normes UNE (especificacions tècniques que es publiquen al BOE).
    • Les recomanacions de la Comissió Europea que estableixen directrius sobre l’avaluació de la seguretat dels productes.
    • Els codis de bones pràctiques vigents als diferents sectors.
    • L'estat del coneixement de la tècnica en el moment de la fabricació.

Anar a inici de pgina

 

5. Quan es presumeix que un producte és insegur? 
Alguns dels elements que poden indicar la inseguretat dels productes són, per exemple:

  • El fet que el producte o les instal·lacions on es fabrica no tinguin les autoritzacions o no hagin superat els controls administratius preventius necessaris establerts amb la finalitat de protegir la salut i la seguretat de les persones consumidores i usuàries. En particular quan, tot i ser una obligació, el producte hagi estat posat al mercat sense la declaració de conformitat CE o marcatge CE o qualsevol altra marca de seguretat obligatòria.
  • El fet que no constin les dades mínimes per a identificar el productor.
  • Que un producte pertanyi a la mateixa gamma, lot o remesa de productes ja declarats insegurs.

Anar a inici de pgina

 

 

6. Qui és productor? 

  • El fabricant d’un producte quan estigui establert a la UE. També qualsevol persona que es presenti com a fabricant i que posi el seu nom, la marca o qualsevol altre signe distintiu al producte.
  • El representant del fabricant, si no està establert a la UE, o, si no hi ha cap representant, l’importador.
  • Els altres professionals de la cadena de comercialització, en la mesura en què les seves activitats poden afectar les característiques del producte.

Anar a inici de pgina

 

7. Deures dels productors 

  • Posar al mercat únicament productes segurs.
  • Informar les persones consumidores i usuàries dels riscos que no siguin immediatament perceptibles sense els avisos previs adequats i que puguin derivar d’un ús normal o previsible del producte, atesa la seva naturalesa, les condicions de duració i les persones a les quals va destinat.
  • Dins dels límits de les seves activitats i en funció de les característiques dels productes, els productors: 
    • Han d’estar contínuament informats dels possibles riscos que es puguin presentar, i informar-ne convenientment els distribuïdors.
    • En el moment en què hi hagi prou indicis que es poden trobar productes al mercat que presenten riscos per a les persones consumidores, incompatibles amb el deure general de seguretat, han d’adoptar totes les mesures oportunes (sense necessitat que les administracions les requereixin) per a evitar-los, i aquí s’inclou el deure d’informar les persones consumidores, la retirada de productes del mercat o la recuperació dels productes afectats directament de les persones consumidores. Així mateix, n’hauran d’informar immediatament l’Administració competent de la comunitat autònoma corresponent.
    • Han d’indicar en el producte o envàs les dades i la referència del producte o el lot de fabricació i conservar aquestes dades durant tres anys. Pel que fa als productes amb data de caducitat o de consum preferent, aquest termini es pot reduir a un any a partir de la fi d’aquesta data.

Anar a inici de pgina

 

8. Qui es distribuïdor? 
Qualsevol professional de la cadena de comercialització, sempre que la seva activat no afecti les característiques de seguretat dels productes.

Anar a inici de pàgina

 

9. Deures dels distribuïdors 

  • Distribuir productes segurs. 
  • Actuar amb diligència durant l'emmagatzematge, el transport i l’exposició dels productes. 
  • Participar en la vigilància dels productes: 
    • Informar immediatament els òrgans administratius competents i els productors de tots els riscos dels quals tinguin coneixement.
    • Mantenir i proporcionar, durant com a mínim tres anys una vegada esgotat el producte, la documentació identificativa per a conèixer l’origen dels productes. 
    • Col·laborar en totes les actuacions que emprenguin els productors i les administracions competents per a evitar aquests riscos. 

Anar a inici de pàgina

 

10. Deures comuns de productors i distribuïdors 
Quan han posat al mercat productes insegurs, tenen el deure de : 

  • Comunicar els fets als òrgans administratius competents de la comunitat autònoma corresponent (a Catalunya, l’Agència Catalana del Consum). Per a comunicar-los, s’ha d’emplenar i enviar aquest formulari, que conté la informació següent: 
    • Les dades que permetin identificar amb precisió el producte o lot de productes. 
    • La descripció complerta del risc. 
    • Tota la informació disponible per a localitzar el producte. 
    • La descripció de l’actuació iniciada per a prevenir el risc. 
  • Mantenir controlats els productes sotmesos a mesures restrictives fins que l’òrgan administratiu competent en determini la destinació final. 
  • Col·laborar amb els òrgans administratius competents en les actuacions que es facin per a evitar els riscos potencials que es derivarien dels seus productes. En particular, han de facilitar tota la informació que se’ls demani, inclosa la informació protegida pel secret comercial o industrial. 
  • Prohibir que els productes considerats insegurs en l’àmbit de la UE siguin comercialitzats a tercers països. 

Anar a inici de pàgina

 

11. Mesures correctores dels productors i distribuïdors 
Els productors i els distribuïdors tenen l’obligació de prendre les mesures correctores adequades per a evitar els riscos que presenti un producte.
La Comissió Europea ha editat una guia, sobre l’aplicació d’aquest tipus de mesures, que pot ser molt útil tant per als productors com per als distribuïdors: Seguridad de los productos en Europa: una guía de las acciones correctoras incluida la retirada de los productos del mercado.
Com a mesures correctores cal assenyalar : 

  • El deure d’informar les persones consumidores (mitjançant avisos especials).
  • La retirada de productes del mercat.
  • La recuperació dels productes directament de les persones consumidores.
  • La reparació o modificació del producte (en cas que sigui possible).

Anar a inici de pàgina

 

12. Què és la xarxa d’alerta? 
Dins l’àmbit d’aplicació del RD 1801/2003 Enllaç extern, es crea un sistema estatal d’intercanvi ràpid d’informació (SIRI) en forma de xarxa, integrat en el sistema europeu d’alerta (RAPEX) Enllaç extern, amb la finalitat de facilitar i intercanviar informació sobre les actuacions realitzades i les mesures adoptades per les diferents administracions en cas de risc greu. Vegeu, en aquest web, l’apartat Xarxa d’alertes.

En l’àmbit estatal, els òrgans competents en matèria de consum de les comunitats autònomes han d’informar a l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició, d'ara en endavant AECOSAN, quan un producte insegur hagi estat comercialitzat a la resta de l’Estat espanyol. Alhora, l’INC ho comunicarà a la resta de comunitats autònomes (veure web de l'AECOSAN Enllaç extern). La informació, la facilitarà la comunitat autònoma on tingui la seu el responsable de la fabricació o comercialització. Aquest sistema de comunicació és la xarxa d’alerta, que té la finalitat de transmetre qualsevol informació relativa a l’existència d’un risc greu. Així, doncs, pot ser:

  • Informació que permeti identificar el producte.
  • Informació del productor i del distribuïdor.
  • Informació sobre les cadenes de comercialització i distribució del producte a les comunitats autònomes o països de destí.
  • Descripció del risc i resultat de les proves o anàlisis per a avaluar el risc.
  • Totes les mesures de reacció adoptades per a fer front a un risc.
  • Els requeriments als productors o distribuïdors, sempre que incloguin una recomanació sobre la manera de corregir l’incompliment que hagi ocasionat el risc greu.
  • Les actuacions voluntàries que hagin emprès els distribuïdors i productors. 
  • Totes les modificacions que sorgeixin posteriorment seran notificades a mesura que es produeixin.

Si el producte s’ha comercialitzat a altres països, l'AECOSAN n’informarà a la Comissió Europea a través del RAPEX.

Al mateix temps l’autoritat competent en consum haurà d’haver fet una avaluació del risc d’acord amb les directrius de la Decisió de la Comissió de 16 de desembre 2009.

Anar a inici de pàgina

 

13. Quines són les mesures que l’Agència Catalana del Consum ha d’adoptar per a protegir la seguretat i la salut de les persones consumidores i usuàries? 
Les mesures són tant preventives com posteriors al risc.

Mesures preventives

  • Fer verificacions de la seguretat dels productes. 
  • Exigir tota la informació necessària a les parts interessades. 
  • Recollir mostres de productes per a analitzar-los. 
  • Fer advertiments als productors i distribuïdors. En cas que no facin cas de l’advertiment, fer-los un requeriment.

Mesures posteriors al risc:
Tan bon punt es tingui coneixement del risc d’un producte, s’adoptaran les mesures adients i proporcionades al nivell de risc per tal de garantir la salut i la seguretat de les persones consumidores. 

  • Prohibició temporal de la comercialització: es prohibirà la posada al mercat de tots els productes que hagin estat declarats insegurs.
    Si el risc que presenta el producte es pot evitar aplicant modificacions al producte mateix, es comunicarà aquesta opció al responsable de la comercialització. L’aixecament de la prohibició tan sols serà possible quan el responsable hagi acreditat davant l’òrgan administratiu competent que el producte s’ha adaptat a la normativa, amb butlletins analítics o declaracions de conformitat correctores. Si el producte ha estat rectificat, caldrà que inclogui un element de diferenciació que el permeti identificar dels altres.
  • Immobilització cautelar: s’adoptarà entre els productes amb indicis evidents de risc per a la seguretat i la salut.
    Entre aquests indicis tenim l’alerta sobre el producte, un butlletí analític o bé la comprovació objectiva realitzada per un inspector.
  • Retirada del producte insegur que s’ha posat al mercat. 
  • Recuperació del producte que estigui en mans de les persones consumidores. 
  • Comís i destrucció. 

Anar a inici de pàgina

 

© 2011 Agència Catalana del Consum